“Jo trobo que el més important és el cor”

Més d’un centenar de persones de diferents orígens van reunir-se divendres passat a l’Orfeó Popular Olotí per gaudir de la segona obra de la Mostra de Teatre Inclusiu que es representa a Olot; “Remenant els boscos de nit”. L’acte es va coorganitzar amb el Servei de Català de la Garrotxa aprofitant la cloenda de l’actual edició del Voluntariat Lingüïstic per donar els certificats a aquelles persones, voluntàries i aprenents, d’Olot i comarca que van assistir-hi. En l’obra, un actor veterà i director de teatre s’encaparra que la seva parella lingüística, un noi gambià, representi el monòleg de l’autor francès Bernard Marie Koltés: La nit just abans dels boscos. En la posada en escena es veia el seu procés d’assaig i com el dia a dia afecta a aquest procés per acabar parlant d’una realitat que ens envolta i que massa sovint ignorem i com, des de dos móns i realitats ben diferents, es poden crear espais de convivència, comprensió i amistat.

_DSC7046

La iniciativa sorgeix quan en Kissima Sillah i en Janot Martorell es troben a Llagostera Solidària , un projecte de cooperació internacional i van decidir que serien parella lingüística. Intentant trobar una alternativa a l’habitual dinàmica a l’hora d’aprendre una llengua, Joanot va proposar a Kissima d’ensenyar-li català amb la representació de l’obra de teatre Remenant els boscos de nit. L’obra va acabar amb molts aplaudiments i amb un diàleg amb el públic on Kissima explica, entre altres coses, que fa just 5 anys que viu a Catalunya. Per a ell, el més important és el cor.

És per això que nosaltres hem volgut que a través de la mostra la gent obrís el seu cor a apropar-se, conèixer i entendre una mica més a les persones que viuen a Catalunya però que vénen de diferents indrets del món i tot el que els suposa migrar.

 teatre_iclusiu

Publicada el

Feu un comentari