Es celebra cada any el 20 de novembre perquè en aquesta data del 1989, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció sobre els Drets de l’Infant.
Aquest document reconeix totes les necessitats dels infants que són susceptibles de ser protegides jurídicament. És, doncs, un text vinculant, ratificat pràcticament per tots els països del món (excepte els Estats Units d’Amèrica); i aquesta ratificació ha comportat canvis substancials en la legislació i la situació de la infància.
La Convenció té dos importants precedents: en primer lloc, la Declaració de Ginebra, que devem a una dona admirable, l’anglesa Eglantyne Jebb, la qual, el 1923 va recollir en un escrit breu, senzill, de cinc punts, tot allò que, materialment i espiritualment, requeria un infant.
La Societat de Nacions féu seva, l’any següent, el 1924, aquesta primera Carta dels Infants. Després de la II Guerra Mundial, les Nacions Unides van voler fer la seva pròpia Declaració. Van partir de la de Ginebra, i van afegir-hi més supòsits; i el 1959, després de tretze anys de reunions, van aprovar la que anomenaren Declaració Universal dels Drets de l’Infant. Aquests textos, com a tals declaracions, no podien encara parlar de drets , ja que només contenien principis generals, ideals a acomplir. Tenien tan sols força moral. Però utilitzaven la paraula dret per donar més èmfasi a les seves afirmacions. Van representar els canvis que en la concepció de la infantesa s’anaven produint al llarg del segle XX. Finalment, el 20 de novembre de 1989, com dèiem, es va adoptar la Convenció, que ja és un text jurídic obligatori, perquè és un tractat. I ara sí que es pot parlar de drets . L’impuls va sorgir de la celebració de l’Any Internacional de l’Infant (1979), però es va tardar deu anys a elaborar aquesta Convenció, que va recollir tots els principis que contenien les declaracions de 1924 i de 1959 i van afegeir-hi drets civils polítics per als infants. D’aquí ve la transcendència d’aquesta data, que ens recorda que hem de treballar per a l’efectivitat d’aquesta drets.
Font: www.senderi.org
